Are you over 18 and want to see adult content?
More Annotations
A complete backup of www.www.amkingdom.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of www.vintagemags.org
Are you over 18 and want to see adult content?
Favourite Annotations
A complete backup of intermatwrestle.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of clipartandscrap.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of roysbarbershopfl.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of sewingpartsonline.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of declineoftheempire.com
Are you over 18 and want to see adult content?
A complete backup of golanwines.co.il
Are you over 18 and want to see adult content?
Text
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística. ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el MESELL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Hem renovat el sistema d'accés als continguts prèmium d'enciclopèdia.cat. Per continuar tenint-hi accés, canvia lacontrasenya
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
NORMATIVITZACIÓ LINGÜÍSTICA Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística. ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el MESELL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Hem renovat el sistema d'accés als continguts prèmium d'enciclopèdia.cat. Per continuar tenint-hi accés, canvia lacontrasenya
CONJUGADOR CATALÀ
El Conjugador català en línia presenta la conjugació de 9.000 verbs catalans, pràcticament tots els verbs del Gran Diccionari de la llengua catalana, amb l’excepció d’algun verb arcaic. La manera més fàcil i ràpida de consultar la conjugació sencera de qualsevol verb, regular o irregular, sense haver de compondre-la a partir d’uns models de conjugació. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de gran DICCIONARI CATALÀ-ANGLÈS alertes sobre falsos amics. El precedent d'aquesta versió en línia és el Diccionari català-anglès (1985), de Salvador Oliva i Angela Buxton, publicat en paper per Enciclopèdia Catalana, ara molt revisat, posat al dia i ampliat per un equip de lexicògrafs. A més, es continua actualitzant diàriament a DICCIONARI ANGLÈS-CATALÀ alertes sobre falsos amics. El precedent d'aquesta versió en línia és el Diccionari anglès-català (1983) de Salvador Oliva i Angela Buxton, publicat en paper per Enciclopèdia Catalana, ara molt revisat, posat al dia i ampliat per un equip de lexicògrafs. A més, es continua actualitzant diàriament aCATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarEL MODERNISME
El Modernisme és una adaptació digital de l’obra del mateix nom publicada en cinc volums, entre el 2002 i el 2004, sota la direcció de Francesc Fontbona.. L’arbre de navegació, que correspon al sumari dels cinc volums de l’obra en paper, s’estructura en cinc branques. Una primera branca analitza el Modernisme com a moviment global i en el seu context exterior, a Espanya i a tot el GRAN DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA La versió electrònica del GDLC té com a precedents les diverses edicions del diccionari general monolingüe català que s’encetaren el 1982 i que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana (Diccionari de la llengua catalana, 1982, 1983 i 1993).Després de la publicació del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1995 (en l’edició ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA Diccionari general de la llengua catalana. Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern. L' Institut d’Estudis Catalans, davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura deCATALUNYA VELLA
Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s. XII el nom de Catalunya. La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s. XIII (Pere Albert) fins al XV (TomàsMieres), per tal de
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.PARET MITGERA
Pel codi civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn. Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de laJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA Escola Satírica Valenciana. literatura lit. Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València. Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i BaltasarPortell. Eren
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà el ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Espill de la vida religiosa. religió relig. Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona. Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de lesdiverses etapes
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa.PARET MITGERA
Pel codi civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn. Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’import de laJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iLERROUXISME
El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
ENCICLOPÈDIA.CAT
enciclopèdia.cat | El cercador de referència en catal WWW.ENCICLOPEDIA.CAT www.enciclopedia.catENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar ANTÒNIMS | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Sabies que hi ha paraules que signifiquen una cosa i la contrària, és a dir, tenen dos sentits oposats?Com aquestesDÉU-N’HI-DO
adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci quedéu-n’hi-do!
ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa.REALISME HISTÒRIC
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa. ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació. Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà.JOAN PATSY TORRENT
Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI.ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar ANTÒNIMS | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Sabies que hi ha paraules que signifiquen una cosa i la contrària, és a dir, tenen dos sentits oposats?Com aquestesDÉU-N’HI-DO
adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci quedéu-n’hi-do!
ESPILL DE LA VIDA RELIGIOSA Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa.REALISME HISTÒRIC
Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—.ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa. ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n'acordà la creació. Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, la iniciativa fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà.JOAN PATSY TORRENT
Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI.ENCICLOPÈDIA.CAT
75.000 sinònims, entre els quals un gran nombre de locucions i frases fetes. 15.000 mots afins, que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de granCUC DE TERRA
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània. Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl: esponjament mecànic per una banda, cosa queel
HOM | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Etimologia: pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe 1a font: s.XII, Hom.
PARET MITGERA
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.PUBLI ELI ADRIÀ
Descobreix 'El dia que vaig marxar'. L'Albert Om més personal! Dona't d'alta; Inicia sessió; El cercador de referència en catal MAX HAVART | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Estudià amb el mestre Paul Pierné. Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili (1949), iLERROUXISME
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme.CENTRE D’INTERÈS
El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses.BIENNI NEGRE
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfel Front Popular.
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iCUC DE TERRA
De nit surten a la superfície, puix que l’atmosfera és més humida i això els facilita la respiració; en arribar l’hivern, resten al fons de les galeries. El cuc de terra vermell o cuc vermell ( Lumbricus rubellus) és una espècie californiana criada, com a font de proteïnes per a l’alimentació animal, a partir de matèria ADEU-SIAU | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE adeu-siau. Etimologia: de l’expressió a Déu siau (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada 1a font: s. XV. interjecció Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a duespersones o
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elVALL DELS REIS
La Vall dels Reis. Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor. Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis. MESELL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Hem renovat el sistema d'accés als continguts prèmium d'enciclopèdia.cat. Per continuar tenint-hi accés, canvia lacontrasenya
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan. DICCIONARI CASTELLÀ-CATALÀ El Diccionari castellà-català en línia presenta el contingut actualitzat de la 4a edició del Diccionari castellà-catal publicada en paper el 2005 i reimpresa amb revisions posteriorment. Conté: 58.000 entrades. 114.000 accepcions. 18.000 locucions, frases fetes i refranys. 15.000 exemples d’ús. 2.400 noms de lloc i depersona
DÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iCUC DE TERRA
De nit surten a la superfície, puix que l’atmosfera és més humida i això els facilita la respiració; en arribar l’hivern, resten al fons de les galeries. El cuc de terra vermell o cuc vermell ( Lumbricus rubellus) és una espècie californiana criada, com a font de proteïnes per a l’alimentació animal, a partir de matèria ADEU-SIAU | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE adeu-siau. Etimologia: de l’expressió a Déu siau (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada 1a font: s. XV. interjecció Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a duespersones o
REALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elVALL DELS REIS
La Vall dels Reis. Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor. Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis. MESELL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE Hem renovat el sistema d'accés als continguts prèmium d'enciclopèdia.cat. Per continuar tenint-hi accés, canvia lacontrasenya
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de granCATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultar DICCIONARI FRANCÈS-CATALÀ El Diccionari francès-català en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari francès-català publicat en paper el 2003 i reimprès posteriorment amb revisions (disponible aquí o a qualsevol llibreria).. Conté: 55.000 entrades; 117.000 accepcions; 23.000 locucions, frases fetes i refranys; 31.000 exemples d'ús; 2.200 noms de lloc i de persona, històrics i mitològicsGENTRIFICACIÓ
Geografia. gentrification (en) geografia urbana geog urb. Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats urbanísticament i modificats socioeconòmicament. Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de maneraque
ADEU-SIAU | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE adeu-siau. Etimologia: de l’expressió a Déu siau (encomanat), amb què hom encomanava a la protecció de Déu la persona acomiadada 1a font: s. XV. interjecció Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a duespersones o
DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA Diccionari general de la llengua catalana. Diccionari normatiu dut a terme per Pompeu Fabra i Poch (1932) com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern. L' Institut d’Estudis Catalans, davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura dePERE SERAFÍ
Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, potser al·ludint al seu origen, s’establí a Barcelona provinent segurament d’Itàlia. És documentat per primera vegada el 1534, i des del 1537 desplegà una considerable activitat en diversos camps de la pintura, per bé que en resten pocs testimonis: el retaule d’Arenys de Munt (1543), que palesa encara un cert arrelament en les tradicionsFLEXÒMETRE
flexòmetre. substantiu masculí. m. Cinta mètrica flexible, generalment d’acer, que mitjançant una molla es cargola i queda desada dins d’un petit estoig. Col·laboració: MRA.CENTRE D’INTERÈS
El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses.ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa. DICCIONARI ETIMOLÒGIC I COMPLEMENTARI DE LA LLENGUATRANSLATE THISPAGE
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes . Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991. Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris delJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
ENCICLOPÈDIA.CAT
Consulta més de 700.000 articles d'enciclopèdies, obres temàtiquesi diccionaris
DICCIONARI DER ARANÉS Eth Diccionari der aranés (varianta occitana) correspon ara òbra en papèr publicada, damb eth madeish títol, en 2019 per Institut d’Estudis Aranesi Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Entad aguesta edicion en linha en portau enciclopèdia.cat, Enciclopèdia Catalana a incorporat a totes es entrades era equivaléncia catalana, causa que'n facilite rea consulta tanben des deth catalan.CATALUNYA ROMÀNICA
Catalunya romànica és un producte digital basat en l’obra de referència en 27 volums publicada per Enciclopèdia Catalana al llarg de catorze anys, entre el 1984 i el 1998, sota la direcció de Jordi Vigué (1985-90) i Antoni Pladevall (1990-99).Un darrer volum fora de col·lecció tractà l’art anterior al romànic; aquest volum, titulat Del romà al romànic, també es pot consultarDÉU-N’HI-DO
Partició sil·làbica: déu-n’hi-do. adverbi Força, bastant. Tens gana? Home, déu-n’hi-do! interjecció Exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la importància d’una cosa, l’admiració que produeix. He fet un negoci que déu-n’hi-do!déu-n’hi-do.
ACADEMIA DE LA LLENGUA CATALANA Academia de la Llengua Catalana. literatura lit i institucions de cultura inst cult. Institució proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea iREALISME HISTÒRIC
Literatura. literatura lit. Nom amb el qual s’autodefiní el moviment literari que, aproximadament entre el 1959 i el 1968, propugnà una ruptura amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya —moltes d’elles supervivents, encara, del període de preguerra—. També propugnà elMEDI INTERN
La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica. El medi intern duu a les cèl·lules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats. A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envienmissatges.
ESPARDENYER
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa. DICCIONARI ETIMOLÒGIC I COMPLEMENTARI DE LA LLENGUATRANSLATE THISPAGE
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes . Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991. Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris delJOAN PATSY TORRENT
Periodista esportiu. Sabadell, Vallès Occidental, 1958. Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33. Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primeradècada
ENCICLOPÈDIA.CAT
50.000 entrades, 88.000 accepcions, 27.000 locucions, frases fetes i refranys i 1.000 noms de lloc i de persona, històrics i mitològics. Llegir més. Diccionari aranés-aranés, damb era equivaléncia catalana. Conten 10.800 entrades, 13.000 definicions, 1000 toponims, 430 exemples e 770 sinonims. Llegir més. DICCIONARI DE SINÒNIMS FRANQUESA El Diccionari de sinònims Franquesa en línia presenta el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa publicat en paper el 1998 i reimprès amb revisions, modificacions i actualitzacions en múltiples ocasions.. Es tracta d’un diccionari molt complet, que no només dóna llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i una informació complementària de gran GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA La Gran enciclopèdia catalana (GEC) és un diccionari enciclopèdic universal que té com a precedent immediat l’obra homònima en paper, destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.L’any 1996 la GEC es digitalitz i esdevingué consultable per internet. A partir de l’any 2013 aquesta obra ha experimentat nous canvis que l'adapten ANELLS DE CREIXEMENT anatomia vegetal anat veg. Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes. Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera (clar, vasos amples) i a l’estiu (fosc, vasos estrets). APRENENTATGE SIGNIFICATIU Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu. L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elementsexistents
HOM | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE hom. Etimologia: pronominalització de l’ant. hom ‘home’, del nominatiu ll. hŏmo, usat en funció de subjecte en oposició a home, de l’acusatiu hŏmĭnem, usat com a complement directe 1a font: s. XII, Hom. pronom. És usat com a subjecte quan es vol significar que l’acció expressada pel verb és realitzada per una o més personesPUBLI ELI ADRIÀ
Bust d’Adrià (British Museum) història hist. Emperador rom (117-138), de la dinastia antonina. Itàlica, Bètica, 24 de gener de 76 dC — Baiae, Campània, 10 de juliol de 138. Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria,l’adoptà.
LUIS CERNUDA
Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire (1927). Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (1928-29). Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on col·laborà a les Misiones Pedagógicas de la República i public més poesia: Égloga, Elegía, Oda (1927-28), Un río, un amor (1929),Los
CENTRE D’INTERÈS
Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social. En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos. Hom en distingeix bàsicament tres fases: la primera, d CORT REIAL | ENCICLOPÈDIA.CATTRANSLATE THIS PAGE En poblacions reials on només hi havia una cort, el nom de cort reial predominà sobre el referit al funcionari que la presidia. Aquestes corts tenien una organització més o menys complexa segons la importància, i, com les corts baronials, disposaven d’un jutge ordinari (amb atribucions jurisdiccionals en matèria civil iassessores en la
i enciclopèdia.cat | El cercador de referència en catalVés al contingut
Google Tag Manager
OBRES
OBRES
Anuaris
Anuaris de l’EnciclopèdiaCronologia
Cronologia dels Països Catalans i del món Diccionaris de la llengua Gran Diccionari de la llengua catalana DICCIONARIS COMPLEMENTARISConjugador catal
Diccionari de sinònims Franquesa Diccionaris bilingües Diccionari català-castell Diccionari castellà-catal Diccionari català-anglès Diccionari anglès-catal Diccionari català-francès Diccionari francès-catal Diccionari català-itali Diccionari català-alemany Divulgació científicaDivulcat
Diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia catalanaESPECIALITZATS
Diccionari de la literatura catalana EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Gran enciclopèdia de la música Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XXEstadístiques
El món en xifres
Obres temàtiques
GENERAL
Enciclopèdia temàtica ProaAprendre a aprendre
ANTROPOLOGIA I SOCIETAT Atles de la diversitat Atles de la presència catalana al mónTradicionari
ART
Art de Catalunya
Del romà al romànicCatalunya romànica
L’art gòtic a CatalunyaEl Modernisme
ECONOMIA
Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
GEOGRAFIA
Comarques de CatalunyaHISTÒRIA
Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de CatalunyaLLENGUA
Llibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaMEDICINA
Enciclopèdia de medicina i salutNATURA I ECOLOGIA
Biosfera
Història natural dels Països Catalans*
De lliure accés
*
Prèmium
*
Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014*
__ Descarrega't la guia gratuita sobre 15 moments destacats de la Catalunya contemporània* Dona't d'alta
* Inicia sessió
*
*
*
*
El cercador de referència en catal* Anuari 2019
enciclopèdia.cat
Search this site Cerca Customize your search Tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia catalana Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris 2009-2018 ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques Veure totes les obres* Anuari 2019
QUINES OBRES POTS CONSULTAR A ENCICLOPÈDIA.CAT? A la següent il·lustració identificaràs tots els continguts del portal i quins són de lliure accés o prèmium:Diccionaris
DICCIONARIS COMPLEMENTARISConjugador catal
Diccionari de sinònims FranquesaConjugador catal
Diccionari de sinònims Franquesa Gran Diccionari de la llengua catalana Diccionaris enciclopèdics (l’Enciclopèdia)ESPECIALITZATS
EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX Gran enciclopèdia de la música Diccionari d’historiografia catalana Diccionari de la literatura catalana EsportpèdiaCat ― Enciclopèdia de l’esport catal Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya, segle XX Gran enciclopèdia de la música Diccionari d’historiografia catalana Diccionari de la literatura catalana Gran enciclopèdia catalanaObres temàtiques
GENERAL
Aprendre a aprendre
Enciclopèdia temàtica ProaAprendre a aprendre
Enciclopèdia temàtica Proa ANTROPOLOGIA I SOCIETATTradicionari
Atles de la presència catalana al món Atles de la diversitatTradicionari
Atles de la presència catalana al món Atles de la diversitatART
Catalunya romànica
Art de Catalunya
El Modernisme
L’art gòtic a Catalunya Del romà al romànicArt de Catalunya
El Modernisme
L’art gòtic a Catalunya Del romà al romànicCatalunya romànica
ECONOMIA
Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
Caixes i bancs de Catalunya Història econòmica de la Catalunya contemporània Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània
Caixes i bancs de Catalunya Història econòmica de la Catalunya contemporània Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a CatalunyaGEOGRAFIA
Comarques de Catalunya Comarques de CatalunyaHISTÒRIA
Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Lluís Companys, president de Catalunya Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Lluís Companys, president de Catalunya Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Atles electoral de la Segona República a CatalunyaLLENGUA
Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Llibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaMEDICINA
Enciclopèdia de medicina i salut Enciclopèdia de medicina i salutNATURA I ECOLOGIA
Història natural dels Països CatalansBiosfera
Història natural dels Països CatalansBiosfera
ANUARIS
DIVULGACIÓ CIENTÍFICACRONOLOGIES
DICCIONARIS BILINGÜESESTADÍSTIQUES
*
De lliure accés
*
Prèmium
*
Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014__
__
* Dóna't d'alta
* Inicia sessió
* Zona Prèmium
* Surt
*
*
*
*
*
* 1
* 2
* 3
* 4
* 5
Tot el que pots consultar a enciclopèdia.cat* Obres temàtiques
* Diccionaris
* Enciclopèdies
* Anuaris i cronologies*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
Vídeo tutorial: "Com utilitzar enciclopèdia.cat?" SUBSCRIU-TE AL NEWSLETTER SUBSCRIU-TE AL NEWSLETTEREnviar
. * He llegit i accepto la política de privacitat*
* ▶Qui som
* ▶Informació sobre el portal * ▶Política de privacitat * ▶Declaracions legals* ▶Diccionaris
* ▶Enciclopèdies
* ▶Obres temàtiques * ▶Anuaris, cronologies i estadístiques* ▶Divulcat
* ▶Blog
* ▶Contacte
*
*
*
*
Com fer servir el portal? Llegir més... VOLS AJUDAR-NOS A PROMOCIONAR LA CULTURA CATALANA? Sol·licita informació sobre les donacions a la Fundació Enciclopèdia Catalana. En un altre moment LLEGIR MÉSDetails
Copyright © 2024 ArchiveBay.com. All rights reserved. Terms of Use | Privacy Policy | DMCA | 2021 | Feedback | Advertising | RSS 2.0